CARA (TENIR ___) loc.

Plantar cara, oposar-se, resistir de front contra algú o alguna cosa.

"E dit aço no y gosa tenir mes cara, ana sse n que mes no dix. La Emperadriu lo crida com se n anava, e de vergonya no y gosa tornar..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXXIV

"E quin Ercules te penses que fos aquell? Çertes aquell dur e les forçes grans e vigoroses del qual totes les besties feres an fet loch, que no li an gosat tenir cara."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, p. 234

"e, atrevit / pensant haver defensa,
en contra Amor / li he tenguda cara"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March LXXVII; Cants d'Amor

"... malmenats seran cels qui li tendran cara, car de glavi seran ferits, los grans com los gichs..."
Profecia de la guerra de Granada MS. n. 216. Bib. Univ. València